Andrew Rasiej és el fundador del Personal Democracy Forum, una conferència sobre com la tecnologia, Internet i les xarxes socials estan canviant la política. Barcelona és la seu europea d'aquesta trobada que debat l'adaptació dels polítics a les noves tecnologies i el creixement de la participació ciutadana gràcies a eines tecnològiques com Twitter.
Rasiej va assessorar l’impuls digital de Barack Obama en les darreres eleccions nordamericanes i va fundar la plataforma Twitter Vote Report amb l’objectiu de vetllar pel bon funcionament de les votacions als Estats Units. Un centenar de voluntaris va fer el seguiment de la jornada ‘twittejant’ les incidències que se succeïen a cada estat.
Parlem amb aquest expert del canvi de poders en el sistema polític gràcies al qual els ciutadans estan adquirint més facilitats per accedir a la política, opinar sobre el treball dels seus governs i difondre informació sobre aquests. De la presència dels polítics a Internet, Rasiej recorda que no només hi han de ser durant una campanya electoral
En què consisteix el Personal Democracy Forum?
El Personal Democracy Forum és una conferència i un blog que tracten sobre com la tecnologia està canviant la política. De la mateixa manera que la tecnologia està canviant la manera d'escoltar música, de veure la televisió i les pel·lícules, de llegir els diaris... Tot això està tenint un gran impacte a la societat, un fet que també inclou canvis en la política.
El propòsit de la nostra conferència és reunir gent dels Estats Units amb gent de tot Europa per parlar sobre com els diferents països, societats i sistemes polítics estan emprant les noves tecnologies, com s'ho plantegen els candidats i els partits polítics i com els habitants i els activistes estan utilitzant aquestes eines per fer sentir la seva veu.
Per què heu escollit Barcelona com a seu europea del PDF?
Al llarg de sis anys, la conferència del Personal Democracy Forum i el blog s'han dut a terme als Estats Units. En els dos o tres últims anys ens vam adonar que gent d'Europa venia a Nova York a participar a la nostra conferència. I ens convidaven a portar aquestes converses a Europa per discutir semblances o el que hauríem d'aprendre en aquest procés. Així que ens vam prendre la idea seriosament i vam buscar quin podria ser el millor indret per dur a terme la conferència. I vam decidir que Barcelona era la ciutat perfecta perquè, en primer lloc, és culturalment, espiritualment i tecnològicament compatible amb els nostres objectius d'obertura, comunicació i entusiasme pel futur.
Els ciutadans poden canviar la política amb tecnologia?
Amb tecnologia o sense, hi ha un concepte que és cert: organitzar minories és sempre més poderós que desorganitzar majories. Mentre que la tecnologia és cada vegada més fàcil d'emprar i la gent aprèn com utilitzar-la per connectar entre ells, les persones s'estan agrupant segons els temes que els preocupen. I algunes d'aquestes organitzacions, aquestes connexions, són més poderoses que les etiquetes de partits polítics o més poderoses que un candidat explicant el que creu. I les persones cada vegada se senten més còmodes organitzant-se entre elles per tal que les seves veus se sentin dins el procés polític.
Malgrat tot, hem de recordar que això només és el principi, que aquest tipus de canvis no es produeixen en una nit. El sistema polític en sí mateix és encara un sistema polític del segle XX i no del segle XXI. Però el que sabem clarament és que les eines tecnològiques estan donant veu a més gent que normalment no tindria cabuda en el procés polític perquè mai abans havien pogut accedir-hi, perquè el sistema polític estava basat en diners o en relacions que no estaven connectades amb la gent corrent.
A nivell local, posa’ns algun exemple de participació ciutadana
Així com ara pots utilitzar el telèfon mòbil per fer una fotografia o un vídeo, el ciutadà que va a una reunió de l'ajuntament o assiteix a una trobada amb l'alcalde, pot enregistrar aquesta informació i enviar-la als seus amics i mostrar a tothom què va passar en aquesta trobada, què es va dir i què es va discutir. I no cal dependre només dels diaris o de la televisió per interpretar aquesta informació. Ara pots anar-hi tú mateix i trobar aquesta informació perquè els ciutadans l'estan recol·lectant amb els seus mitjans.
Un altre exemple pot ser que els ciutadans poder fer fotografies d'un forat al carrer o d'algun problema en una infraestructura. Poden postejar-ho a internet i penjar-ho a Google Maps, on tothom podria veure on i quin és el problema. Així, el cost d'aconseguir aquesta informació serà inferior en el futur i el govern no només haurà de dependre dels treballadors que té per solucionar aquests problemes. L'ajuntament podrà demanar a tots els ciutadans de Barcelona que participin comunicant què és necessari perquè la ciutat sigui millor per a tots.
Twitter Vote Report: L’ull ciutadà per vigilar el procés electoral
És una mena de monitorització del vot polític del segle XXI. Si llegeixes alguna notícia sobre les eleccions a l'Àfrica o a Sud-Amèrica, sovint llegim que han enviat inspectors internacionals per assegurar-se de que el vot és segur, està protegit i és honest. Però el que ens ofereix Internet és que tenim els nostres ulls i les nostres eines i amb això podem protegir-nos a nosaltres mateixos perquè estem vigilant el vot.
Podríem importar l’experiència del Twitter Vote Report a Barcelona?
Segur. No hi ha cap raó perquè els ciutadans de Barcelona no ho puguin fer la propera vegada que hi hagi eleccions a l'Ajuntament o a Espanya. Podrien tenir ciutadans a cada indret on la gent està votant, fer petits reportatges per informe sobre com està funcionant el sistema, si hi ha algun problema amb la màquina, si està trencada, si només hi ha dos màquines per a 5.000 votants, hi ha moltes cues... Hem de prendre responsabilitats com a ciutadans per protegir la nostra democràcia i el Twitter Vote Report va ser una demostració de com una eina molt senzilla pot ser usada per fer transparent el procés.
Com afectarà la tecnologia a la política del futur?
Mentre anem veient com aquesta tecnologia continua en els propers anys, podrem fer balanç i veure un augment de la transparència, de la responsabilitat i nous candidats. El candidat del futur serà aquell que tingui més amics al Facebook, el que tingui més seguidors a Twitter. I no el candidat que tingui més amics en el partit, en els negocis o una connexió familiar. El millor candidat serà el que pugui construir la xarxa més poderosa.
Què suggereixes als polítics que no saben usar la tecnologia?
Per al polític que no sap com usar la tecnologia, el primer que ha de fer és preguntar a la gent jove que està còmode amb la tecnologia que els ajudin a construir una presència a la xarxa. I encara més important és el fet de que responguin quan ells reben informació a Internet. De la mateixa manera que ells reben una carta i escriuren una altra responent, a Internet no pots només rebre emails i no respondre perquè, aleshores, la gent deixarà d'utilitzar el sistema, no confiaran en el sistema. Un polític ha d'aprendre que Internet és un mitjà de doble sentit i si tenen gent jove al voltant que els ajudi a emprar les eines els serà més fàcil.
Amb la tecnologia, podem parlar de la fi de l’apatia política?
Un dels motius pels quals estem tan entusiasmats d'estar a Barcelona és perquè creiem que la tecnologia t'involucra en el procés polític d'una manera més personal. De manera que les dècades d'apatia política durant les quals els ciutadans no han estat interessats en la política perquè no creien que els polítics es preocupessin ni entenguessin els problemes de la població, seran reemplaçades per una nova era on els ciutadans seran capaços d'emprar la tecnologia per mostrar què està passant realment a la gent electe que sí que està escoltant les seves necessitats i seran capaços de fer fora els antics polítics.
